Pel retorn del respecte

El divendres passat, poques hores després d’haver-se conegut l’existència del projecte de construcció, a partir del 2014, de la Nova Escola Salicrú a l’interior de la Fàbrica Llobet.Guri, es signava l’acord entre la Consellera Irene Rigau i l’Alcaldessa de Calella Montserrat Candini.

Des d’aleshores, a la nostra ciutat s’ha vessat força tinta i s’han creuat moltes paraules. Les reaccions dels implicats a la mateixa Escola Salicrú, dels polítics de les diverses formacions, dels usuaris de les instal·lacions actuals de la Fàbrica i de molts ciutadans en general han estat plenes de sentiment, de força, de visceralitat, de convenciment, de més o menys raó, però, totes elles, de bona intenció cap a un futur millor.

Però potser és hora de dir que hauríem de intentar tornar a prendre una mica de perspectiva de tot plegat. Deixem, per un moment, les emocions a banda i intentem posar al seu lloc les persones, les institucions i els sentiments.

I comencem també a recuperar el respecte que es mereixen tots ells.
No podem perdre de vista que tots els grups que conformen el Ple de l’Ajuntament han estat escollits democràticament pel conjunt de la població. I no podem perdre de vista que tots aquests vots que porten al darrera els donen una força real i moral per fer sentir la seva opinió, per defensar la feina feta i per treballar de la manera que considerin més positiva per una Calella millor. El respecte a aquests principis és la base de la convivència i el respecte a les persones, les institucions i tots els diversos estaments que conformen la ciutat n’ha de ser el fonament de la seva actuació.

Fins avui, encara no he sentit cap polític que anés en contra de la construcció de la nova escola, i, en canvi, sí que he sentit molts retrets donant per feta aquesta posició. Com pot ser? A qui interessa confondre el sentit de les opinions?

La feina feta, reeixida o no, positiva fins avui o no, mereix respecte; el pes específic de la gent que ha votat cada grup també. Fins i tot el d’aquells que no haguem resultat escollits però que tenim uns vots (307) al darrera.

La consecució d’un compromís de construcció d’una escola a dia d’avui, amb la situació econòmica actual (“amb la que està caient”, que els agrada dir), és impecable, no té crítica per cap banda, i potser no veurem la dimensió que té fins d’aquí un temps. I estic d’acord que és una oportunitat que no es pot deixar passar.

Però no m’agrada que els representants dels tres grups polítics que no són al govern de la ciutat no n’hagin sabut res fins el dia abans de la signatura. Parlar, en un tema com aquest, de por a la verbalització de la negociació, em sembla, com a mínim, infantil. Com “infantil” em sembla mostrar uns plànols, uns esbossos, irreals i una mica fantàstics.

Ara toca, i espero que no sigui tard, veure com es lliga tot el projecte, com s’integra amb l’entorn (que no és fàcil), com acabem de posar la cirereta a la Fàbrica sencera. Hi ha molta feina i és feina de tots. Amb respecte, de dalt a baix i de baix a dalt. És moment de no intentar jugar amb els sentiments i els anhels de la gent, de tots els implicats que, al final, som tots; a tots ens afecta aquest projecte.

Però, sobretot, no oblidem que la divisa ha de ser el respecte. Recuperem el valor d’aquesta paraula i apliquem el seu significat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s